Projectes

Projecte ‘OSMIA’

1. Què és el ‘Projecte OSMIA’

El projecte Osmia sorgeix a mans de l’ADV Ecològica de Ponent al 2017, fruit de la necessitat de trobar pol·linitzadors naturals de fruiters amb flors de difícil quallat. Les primeres proves amb òsmies es van fer en pera blanquilla, i els resultats obtinguts van ser interessants. Mentre les estudiàvem, ens vam adonar que aquestes abelles silvestres havien disminuït les seves poblacions durant els últims anys. Des de llavors, vam posar en marxa una cria pròpia d’Osmia cornuta que s’amplia anualment i es reparteix entre els socis interessats.

1.1. Objectius del projecte

El Projecte Osmia posa el focus en:

  • – Incrementar les poblacions naturals en tots els territoris on tenim influència per recuperar les poblacions que hi havia antigament.
  • – Millorar l’autonomia dels pagesos en termes de pol·linització i que incorporin les abelles com un element indispensable en la gestió de les seves finques.
  • – Donar a conèixer les abelles silvestres i solitàries del gènere Osmia i fer difusió sobre el seu estat actual.
1.2. Fites aconseguides fins ara:

Gràcies a la instal·lació de refugis per òsmies al camp, hem aconseguit:

  • – Crear i multiplicar cada any la cria d’òsmies de l’ADV per donar suport a la pol·linització i augmentar les poblacions.
  • – Fer proves de pol·linització en cultius llenyosos com la perera, l’ametller i l’albercoc.
  • – Més de 19 punts de recria d’òsmies a les comarques de Ponent: La Granja d’Escarp, Pla de la Font, Palau d’Anglesola, Almenar, Vilanova del Segrià, Vilanova de Bellpuig, Ibars D’Urgell, Os de Balaguer, Vilanova de la Barca, Cogul, Bovera, El Poal, Alfarràs, Juneda, Maials, Lleida, Arbeca, Vinaixa, Tàrrega

2. Vols saber més sobre les òsmies?

2.1. Què són les òsmies?

Dins del gran grup de les abelles, la més coneguda és l’abella de la mel (Apis mellifera). La resta d’abelles s’anomenen silvestres. A Espanya, la proporció és d’una abella de la mel per cada mil abelles silvestres.


Les òsmies són un grup d’abelles silvestres de vida solitària que han passat desapercebudes en el nostre entorn agrari mentre s’encarregaven de la pol·linització i la producció de multitud de camps. S’alimenten del pol·len i el nèctar d’arbres fruiters i altres floracions silvestres de temporada. Construeixen els seus nius en forats separats per cel·les. Cada espècie té les seves particularitats: algunes fan les cel·les amb fulles i d’altres amb fang, unes fan els nius en forats i d’altres en closques de cargols… Com altres abelles solitàries, són força dòcils, no ataquen i si arriben a picar, no és gaire dolorós.

Mascle d’Osmia cornuta en una canya.

Diversos estudis demostren que les poblacions d’abelles estan en declivi i que, fins i tot, hi ha espècies en perill d’extinció. Les causes principals són la urbanització dels camps, la introducció de noves espècies, el canvi climàtic i l’ús de pesticides.


Una de les espècies que més interessa en els cultius llenyosos és Osmia cornuta per la seva predilecció per les flors a certa altura, però hi ha centenars d’altres espècies del gènere Osmia que també cal preservar.

2.2. Osmia cornuta

Els adults d’Osmia cornuta emergeixen a finals de gener, primer els mascles, que es quedaran a prop del niu esperant les femelles. Es diferencien de les femelles per ser una mica més petits i tenir una taca blanca al cap. Quan les femelles emergeixin, tindrà lloc l’aparellament. Els mascles moren poc després, i la femelles s’encarrega d’ocupar i aprovisionar els nius fins l’abril.

Dimorfisme sexual d’Osmia cornuta. L’evident taca blanca del cap ens indica que és un mascle.

Per fer-ho, acumula pol·len, que amassa amb nèctar i saliva, a la canya que serà el seu niu. Necessitarà visitar moltes flors per col·leccionar el suficient pol·len i nèctar per una cria. Un cop ho fa, diposita un ou sobre la massa de pol·len i construeix un envà. Repeteix el mateix procés fins completar tota la canya. El envà final és més gruixut i fort que els anteriors. Després, si encara té temps, busca un altre forat i inicia un altre niu. Els estat larvari i pupal tenen comprenen els mesos d’abril a gener. Surten de la canya en la fase adulta, a finals de gener, i repeteixen el cicle.

Mostra d’un niu d’Osmia cornuta, dividit en cel·les ocupades amb un capoll cada cel·la.

Usualment, feien els refugis en parets de tàpia, però la limitada presència d’aquestes construccions a les zones rurals i la desaparició d’aquesta tècnica constructiva en les zones urbanes han contribuït desfavorablement a la seva disponibilitat de refugi.
Osmia cornuta no està exempta dels impactes derivats de l’activitat humana, i la seva població també ha patit un declivi en els últims temps.

3. Col·labora

Vols contribuir en el Projecte OSMIA? Ho pots fer de diferents maneres:
  • – Mantenint el paisatge. Si encara tens algun magatzem de tàpia, en peu o mig derruït, no el tiris a terra. Allò és un refugi vital per la supervivència de les abelles silvestres
  • – Procurar mantenir marges florals o flors espontànies en l’entorn per donar aliment a les abelles.
  • – Pots fer refugis amb canyes, fustes o similars i penjar-los prop de zones on en vegis volar per incrementar les poblacions ja existents. S’han de penjar al gener i cal que si són canyes estiguin ben seques. Si no tens temps pots comprar-ne de fets.
  • – Pots ajudar-nos i fer-te voluntari amb nosaltres. L’elaboració de refugis i el seu sanejament dona molta feina. Si ets jove menor de 30 anys i estàs apuntat al programa de Garantia Juvenil cada any busquem joves durant 6 mesos per aquesta feina. Si estàs interessat envia’ns un e-mail a osmia@advecologica.org
  • – Pots fer una donació al projecte i ajudar a poder comprar material pels refugis i així ajudar a mantenir el projecte viu. Amb la teva col·laboració et fem un regal donant-te un refugi fet per nosaltres per tal d’iniciar la teva cria (entre desembre i gener) fins a finalitzar existències. Envia’ns un e-mail i t’expliquem com fer-ho.
3.1. Què et cal saber si col·loques un refugi?

Abans de col·locar-lo. Com i on?

  • – És preferible que la zona on posis el refugi tingui plantes amb flor (aromàtiques, fruiters…) per a que disposin d’aliment.
  • – Les femelles utilitzen fang per construir els refugis. Si no hi ha punts d’aigua prop del refugi de gener a maig, pots proporcionar-los-hi tu en un potet.
  • – Els agrada volar a certa alçada, per tant, el refugi ha d’estar a 1 m d’alt, com a mínim.
  • – És important que el refugi estigui ben fixat per evitar sacsejades. Alguns exemples són: encastat a les branques d’un arbre o collat sota la teulada.
  • – Preferentment, el refugi s’orienta amb les canyes en direcció sud-est, mirant a sol ixent.
  • – La mida de les canyes tallades ha d’oscil·lar entre els 13-15 centímetres de longitud. Les
    canyes s’agrupen en posició horitzontal amb el nus situat a la part posterior del refugi.
  • – Les canyes han d’estar ben seques i netes per dins. La humitat és desencadenant de fongs i altres malalties, mentre que la brutícia pot comprometre l’elecció de la canya per part de la femella. És recomanable tallar-les durant l’estiu i deixar-les assecar fins
    al gener, quan és moment d’utilitzar-les.
  • – Per allargar la vida del refugi, es pot revestir la fusta amb algun material que l’aixoplugui.
    Això sí, convé evitar productes tòxics perquè les abelles en són molt sensibles.

Un cop col·locat. I ara què?

Els mascles més matiners d’Osmia cornuta ja comencen a sortir dels capolls a finals de gener. I les femelles més tardanes viuen fins l’abril-maig. En aquest període, els mascles fecundaran a les femelles. Les femelles niuen prop d’on han nascut, per això és indispensable no moure de lloc el refugi un cop han eclosionat del capoll o podrien desorientar-se. Durant aquest mesos és quan podrem veure-les volar.


Les canyes tapades són l’indicador que una femella l’ha ocupat per niar-hi. A l’abril o el maig, quan les veiem tapades, podem recollir-les per guardar-les en un espai preservat de la pluja i els paràsits, però que no estigui calefactat. És crucial que estiguin en condicions estables que respectin la temperatura de l’època de l’any, sobretot a l’hivern. La calor en els mesos de fred pot avançar l’eclosió dels capolls fent que neixin en unes condicions desfavorables degut a la falta d’aliment i les gelades.


Al gener, les canyes tapades s’han de retornar al camp. Abans de que surtin dels capolls, pots col·locar-les en un altre lloc; però un cop hagin nascut, no s’han de moure. Tot i que també és possible mantenir el refugi amb les canyes a camp durant tot l’any. En aquest cas, és possible que altres espècies d’òsmia més tardanes (com Osmia tricornis) puguin ocupar les canyes que han quedat buides. No hi ha cap inconvenient, hauràs donat refugi a més espècies!

Si tot va bé, la població es triplicarà cada any. Si vols incrementar la teva població, pots col·locar un altre refugi al costat amb canyes buides. L’habitació dels capolls ja no fa falta, així que pots aprofitar l’espai i substituir-la per canyes noves.

Les abelles i l’agricultura han d’anar de la mà!

Descarregueu-vos el tríptic per a més informació

Comparteix-ho

Altres projectes en curs

Impulsem projectes propis, per ampliar el coneixement, augmentar la biodiversitat, i donar suport a la comercialització.

Projecte '+Biodiversitat'

L’agricultura i els paisatges agraris necessiten incloure més espais refugi per a la fauna. Per això incentivem la instal·lació a les finques, de caixes niu de rapinyaires, ocells insectívors i ratpenats. També potenciem la sembra o plantació d'espècies vegetals que promoguin la fauna auxiliar, pel control biològic de plagues i la pol·linització.

Llegir més

Projecte 'Generació de nou coneixement I+D'

Generem coneixement mitjançant assajos i proves de camp, per resoldre problemàtiques poc resoltes en la producció ecològica. Aquest coneixement el compartim amb tots els associats i també el transmetem en jornades i cursos per difondre’l. Col·laborem amb centres de recerca, universitats i altres entitats.

Llegir més

Projecte suport a la comercialització

L’any 2020 vam iniciar una línia de treball per tal de dinamitzar el sector i donar suport de manera indirecta a la comercialització dels productes dels associats, ja que no és fàcil la vida del pagès ecològic. Treballem per donar a conèixer els valors darrere la producció dels pagesos i pageses de l’ADV ecològica i enllacem de manera col·laborativa les seves necessitats i possibles solucions.

Llegir més

Som més que ecològics, és la nostra manera de treballar i entendre la pagesia.

Ja tenim aquí el deliciós raïm de taula!!😋

#raim #raïmdetaula #agricultra #agriculturaecologica #collita #agost #pagesia #advecologicadeponent #adv
...

Collint pera llimonera a Almenar🍐
Surt molt petita, però encara s'omplen els palots! 💪
Cal recordar a tothom els efectes de la gelada d'aquest any, que seguim veient a la collita📣

#collita #ecologic #pera #llimonera #perallimonera #almenar #gelada2022 #gelada #helada
#advecologicadeponent #adv #ecologic #agricultra #agriculturaecologica
...

📣Després de molts dies de feina, ja tenim LA NOVA WEB de l'ADV Ecològica de Ponent!👏💪

📌Podeu trobar informació sobre l'ADV, els nostres VALORS, PROJECTES i línies de treball que duem a terme, NOTÍCIES més rellevants i sobretot conèixer bé els SOCIS i els PRODUCTES que tenen!🤝
...🍎🍑🍏🍐🍇...

🔍Podeu buscar per soci, però també per producte i així conèixer més pagesos ecològics!
👀Disponible per a consultar i investigar a:
advecologica.org

Esperem que us agradi tant com a nosaltres!!

Continuem!👏✊

#new #web
#novaweb
#webadvecologicadeponent #adv #advecologicadeponent #valors #projectes #treball #noticies #pagesos #agricultura #socis #agriculturaecologica #ecologic
...

Avui en Joan Guillaumet ha explicat com funciona la seva màquina de desherbatge a la jornada de "Desherbatge mecànic en soja i panís" organitzada per l' @irtacat
🧑‍🌾🧑‍🏫

#desherbatge #desherbatgemecanic #maquinaria #soja #panis #irta #coneixement #agricultura #pagesia
#advecologicadeponent #adv
...